Vam començar ja fa uns anys en el Casal del Centre de l'Associació de jubilats i pensionistes de Badalona, a oferir un curs de llengua catalana, adreçat als socis, el qual ha format part d'un projecte personal orientat a donar eines per a la desmitificació de la jubilació.
L'objectiu del curs és, a més d'impartir coneixements de la llengua catalana, sobretot, conscienciar a les persones que l'augment de l'edat comporta en ell mateix la necessitat de noves actituds i formes de comportament d'acord amb les experiències acumulades.
La persona jubilada, si durant la seva vida ha estat activa, ho pot seguir sent en la vellesa. Si ben cert, hi ha unes limitacions, alhora hi ha uns aspectes molt positius. L'edat biològica no és un impediment per obtenir un desenvolupament d’aprenentatge, sobre el que tingui interès la persona i on intervé la intel·ligència.
En el pas del temps es mantenen les capacitats innates, tan sols falta l'estímul que les segueixi impulsant, a menys que ho impedeixi una malaltia.
Malgrat les capacitats van disminuint lentament, aquest procés sembla està directament relacionat amb la continuïtat, ho sigui que les persones que segueixen demostrant interès per les coses i cultiven els seus coneixements, aconsegueixen retardar la davallada de capacitats. Està demostrat que ensenyar a gent gran noves habilitats o tècniques fa augmentar el poder del cervell, millora la memòria i la capacitat de raonament. Aquestes millories es mantenen durant anys doncs el cervell s'adapta a les necessitats si les té.
Amb tot això explicat com a objectiu bàsic, es van començar les classes, on la majoria d'assistents estaven convençuts que no aconseguirien aprendre res. "Ja som grans" era la seva concepció. Ara passat un temps prudencial, i amb el grup que ha anat creient que sí podien, podem dir que s'han obtingut uns resultats molt favorables i l'aprenentatge ha estat satisfactori.
Han passat diverses persones pel grup, algunes es mantenen en el transcurs del temps, altres s’hi han incorporat, totes es mostren satisfetes i sense cap mena de complex.
Per això penso que és interessant compartir l’experiència i alhora alguns dels treballs que es van realitzat
molt bona tasca.
ResponderEliminarFelicitats.
Genial, estic desitjan veure continguts
ResponderEliminarJaume.
Clara Valverde dijo:
ResponderEliminarQué espacio más bueno!! sí, queremos ver las historias, los trabajo, la riqueza de la gente que han vivido tanto.
moltes felicitats per aquesta pàgina.
ResponderEliminarEl problèma de la fibromialgià per desgràcia no està reconogut i es una pena, l'hi desitjo sort amb la seva tasca.
Moltes gràcies a Jaume, Anònims i Clara per la seva satisfacció en aquesta pàgina que, espero puguin seguir, doncs es mostrarà com " es pot anar treient or de la mina".
ResponderEliminarÀnims. Estàs donant sentit a la vida a moltes persones
ResponderEliminarM´ha agrada´T MOLT
ResponderEliminarNosaltres ja fa dos anys que ens vàrem incorporar a les classes. Al principi ens feia respecte, crèiem que no seriem capaços pero poc a poc hem anat aprenent. Avui pensem que es el millor que hem pogut fer.
ResponderEliminarGràcies per la teva feina, Lidia.
Molt be
ResponderEliminarque macu!
ResponderEliminar